Résumés
Abstract
Catalan-speaking citizens living in Catalonia have full, formal rights to use their language with all of their region’s administrations. Nevertheless, the available information on the knowledge and use of Catalan by civil servants shows that health care is a weak spot for regional administrations, due to the difficulty in covering all medical specialties. Plataforma per la Llengua has undertaken research in the form of a survey with a sample of 1,600 Catalan inhabitants, to ascertain the level of satisfaction with the enforcement of linguistic rights in public health and determine the scope of a potential language promotion policy that would have health care staff initiate conversations in Catalan. Results of government surveys suggest that language use (by both patients and providers) in the health care system, compared with language use in other areas of public administration, demonstrates the limits of the current regional language promotion policies in Catalonia.
Keywords:
- catalan,
- linguistic minorities,
- linguistic rights,
- health and social services,
- language competencies
Résumé
Les citoyens de langue catalane vivant en Catalogne ont le droit officiel d’utiliser leur langue avec toutes leurs administrations régionales. Néanmoins, les informations disponibles sur la connaissance et l’utilisation du catalan par les fonctionnaires montrent que les soins de santé constituent un point faible pour ces administrations en raison de la difficulté à couvrir toutes les spécialités médicales. Plataforma per la Llengua a conduit une enquête auprès d’un échantillon de 1 600 Catalans pour déterminer le niveau de satisfaction quant au respect des droits linguistiques dans le domaine de la santé publique. L’organisme souhaitait également préciser la portée d’une éventuelle politique de promotion linguistique qui obligerait le personnel de santé à toujours entamer la conversation en catalan. Les résultats indiquent certaines limites des politiques régionales actuelles de promotion linguistique en Catalogne. En effet, l’utilisation de la langue catalane dans le système de santé, aussi bien par les patients que par les prestataires, est plus faible comparativement à son utilisation dans d’autres domaines de l’administration publique.
Mots-clés :
- catalan,
- minorités linguistiques,
- droits linguistiques,
- santé et services sociaux,
- compétences linguistiques
Resum
Els ciutadans de parla catalana a Catalunya compten formalment amb plens drets de fer servir la llengua en totes les administracions. Tot i això, les dades de coneixement i ús mostren que és un punt feble de les administracions regionals per la dificultat de cobrir totes les especialitats de la medicina. Plataforma per la Llengua ha fet una recerca en forma d’enquesta a 1.600 habitants de Catalunya per conèixer el grau de satisfacció amb lingüística el respecte dels drets lingüístics a la salut pública. L’organització també avalua l’abast d’una eventual política de foment de la llengua que establís que el personal sanitari iniciés sempre les converses en català. En efecte, tal com indiquen les enquestes d’usos lingüístics encarregades per la Generalitat de Catalunya, l’ús del català dins la salut pública, tant per part dels pacients com dels prestadors, és menor que l’ús en altres departaments de l’administració pública regional.
Paraules clau:
- catalan,
- minories lingüístiques,
- drets lingüístics,
- serveis de salut,
- competències lingüístiques
Resumen
Los ciudadanos de habla catalana en Cataluña cuentan formalmente con plenos derechos de usar la lengua en todas las administraciones. Sin embargo, los datos de conocimiento y uso del catalán muestran que la salud es un punto débil de las administraciones regionales por la dificultad de cubrir todas las especialidades de la medicina. Plataforma per la Llengua ha encargado una encuesta a 1.600 habitantes de Cataluña para conocer el grado de satisfacción con lingüística el respeto de los derechos lingüísticos en la salud pública. La organización también evalúa el alcance de una eventual política de fomento de la lengua que estableciese que el personal sanitario iniciase siempre las conversaciones en catalán. En efecto, tal como indican las encuestas de usos lingüísticos encargadas por la Generalitat de Cataluña, el uso del catalán en la salud pública, tanto por parte de los pacientes como de los prestadores, es menor que el uso en otros departamentos de la administración pública regional.
Palabras clave:
- catalán,
- minorías lingüísticas,
- salud pública,
- derechos lingüísticos,
- requisito lingüístico,
- bilingüismo
Parties annexes
Bibliography
- Biblioteca Tècnica de Política Linguïística (2010). Model de protocol d’usos lingüístics per a la Generalitat de Catalunya i el sector públic que en depèn [Language use protocol model for the Generalitat de Catalunya and the public sector that depends on it], vol. 6, Barcelona: Generalitat de Catalunya.
- Boyer, Henri (2012). “Singularité(s) de la sociolinguistique du domaine catalan. Un repérage épistémologique”, Histoire Épistémologie Langage, vol. 34, no 2, p. 29-41.
- Cagiao Conde, Jorge, & Lucía Payero López (2019). “Justicia lingüística en democracias plurales. Lo que nos enseña la teoría constructivista de la nación” [Linguistic justice in plural democracies. What a constructivist theory of the nation teaches us], Revista de Llengua i Dret = Journal of Language and Law, nº 71, p. 193-207.
- Cánovas, Andrés (2018). “El sindicato médico a favor de una sanidad pública y universal sin exclusiones por razón de lengua” [The medical union in favour of public and universal health without exclusions based on language], Las Provincias, https://www.lasprovincias.es/comunitat/opinion/favor-sanidad-publica-20180222005945-ntvo.html
- Catsalut (2019). “S’aproven les dades de població de referència 2019” [Reference population data for 2019 are approved], Consell de Direcció del CatSalut de data 25 de març de 2019, https://catsalut.gencat.cat/ca/detalls/noticies/2019-03-28-aprovades-dades-poblacio-referencia-2019
- Colmenero, Ricardo (2018). “Riesgo de éxodo de médicos en Baleares por la imposición del catalán” [Risk of exodus in the Balearics due to the imposition of Catalan], El Mundo, https://www.elmundo.es/baleares/2018/02/25/5a91b7e0268e3ebc358b45a1.html
- Comb (Col·legi de Metges de Barcelona) (2017). Envelliment i jubilacions: Avanç de l’informe sobre demografia mèdica 2016 [Aging and retirement: Advance medical demography report 2016], https://www.comb.cat/cat/actualitat/noticies/noticies_fitxa.aspx?Id=juZ9iakB1HVA%2BcDlESpQ0w%3D%3D
- Comb (Col·legi de Metges de Barcelona) (2019). Informe sobre demografia col·legial 2018 [Report on school demography 2018], https://www.comb.cat/cat/actualitat/publicacions/anuari/anuari2018/col_som-1.html
- Coulmas, Florian (2005). Sociolinguistics: The study of speakers’ choices, Cambridge: Cambridge University Press.
- Council of Europe (2019). 10.4 European Charter for Regional or Minority Languages a. Fifth report of the Committee of Experts in respect of Spain, https://search.coe.int/cm/Pages/result_details.aspx?ObjectId=090000168096fa01#_ftn16
- Departament de Cultura. Direcció General de Política Lingüística i Institut d’Estadística de Catalunya (2019). Els usos lingüístics a l’àmbit metropolità [Language uses in the metropolitan area], Barcelona: Generalitat de Catalunya.
- De Rosselló, Carles, & David Ginebra (2014). “Tries lingüístiques: vuit anys després. L’evolució dels usos lingüístics des de P3 fins a 6è de primaria” [Linguistic choices: Eight years later. The evolution of language use from P3 to 6th grade], Treballs de Sociolingüística Catalana, vol. 24, p. 267-280.
- Digiacomo, Susan (2001). “‘Catalan is everyone’s thing’: Normalizing a nation”, in O’Reilly, Camille C. (Ed.), Language, ethnicity and the state (p. 56-77), London: Palgrave Macmillan.
- Direcció General de Política Lingüística, Institut d’Estadística de Catalunya (2019). Enquesta d’usos lingüístics de la població de Catalunya 2018. Principals resultats [Survey of language uses of the population of Catalonia 2018: Principal results], Barcelona: Generalitat de Catalunya.
- Efe (2018). “La sociedad balear se manifiesta en Palma en contra del requisito del catalán en la sanidad” [Balearic society demonstrates in Palma against the Catalan requirement in health care], El Mundo, https://www.elmundo.es/baleares/2018/02/18/5a8965afe2704ec1668b45b4.html
- Estors, Laura (2014). “Les actituds lingüístiques segons l’origen dels aprenents de català com a llengua d’acollida” [Linguistic attitudes based on the origin of learners of Catalan as a host language], Treballs de Sociolingüística Catalana, vol. 24, p. 153-171.
- Europa Press (2018). “El PP retirará el requisito del catalán en la sanidad de Balears si gobierna” [The PP will withdraw the requirement of Catalan in the health of the Balearics if it governs], Menorca.info, https://www.menorca.info/balears/noticias/2018/12/28/646343/retirara-requisito-del-catalan-sanidad-baleares-gobierna.html
- Ferrer Gironès, Francesc (1985). La persecució política de la llengua catalana [The political persecution of the Catalan language], Barcelona: Edicions 62.
- GastroDex (2019). Sanitat privada a Catalunya: Aportant Valor [Private health care in Catalonia: Contributing value], http://gastrodex.com/ca/sanidad-privada-en-cataluna-aportando-valor/
- Generalitat de Catalunya (2017). Budget 2017, http://aplicacions.economia.gencat.cat/wpres/AppPHP/2017/pdf/PRE_ENG.pdf
- Institut d’Estadística de Catalunya (IDESCAT) (2019). Enquesta d’usos lingüístics de la població [Survey of language uses of the population], Barcelona: Generalitat de Catalunya, https://www.idescat.cat/pub/?id=eulp]
- Institut d’Estadística de Catalunya (IDESCAT) (2019). Metges col·legiats. Províncies [Collegiate doctors. Provinces], https://www.idescat.cat/pub/?id=aec&n=832
- Marcet, Joan (2013). “La política lingüística de l’Estat espanyol: una aproximació a la incomprensió del pluralisme cultural” [The linguistic policy of the Spanish state: An approach to the misunderstanding of cultural pluralism], Revista de Llengua i Dret = Journal of Language and Law, nº 59, p. 59-74.
- Metges de Catalunya (2019). MC expressa de nou la seva preocupació per la falta de pediatres: “És un problema greu que cal resoldre amb urgencia” [MC reiterates its concern about the lack of pediatricians: “It’s a serious problem that needs to be resolved urgently”], https://metgesdecatalunya.cat/ca/actualitat/noticies/mc-expressa-de-nou-la-seva-preocupacio-per-la-falta-de-pediatres-es-un-problema-greu-que-cal-resoldre-amb-urgencia
- Milian i Massana, Antoni (2009). “El marc constitucional espanyol relatiu al plurilingüisme. Model reeixit o regulació obsoleta?” [The Spanish constitutional framework on multilingualism. Successful model or obsolete regulation?], in Antoni Milian i Massana (Ed.), El plurilingüisme a la Constitució Espanyola (p. 209-258). Barcelona: Generalitat de Catalunya–Institut d’Estudis Autonòmics.
- Ng, Joseph, Svetlana Popova, Myra Yau, & Joanne Sulman (2007). “Do culturally sensitive services for Chinese in-patients make a difference?”, in Serge Dumont & Myreille St-Onge (Eds.), Social work, health, and international development: Compassion in social policy and practice (p. 129-144). Routledge: New York.
- Osakidetza (2013). 2º Plan de normalización del uso del Euskera en Osakidetza [2nd plan for the normalization of the use of Basque in Osakidetza], Vitoria-Gasteiz: Administración de la Comunidad Autónoma del País Vasco.
- Pérez, Moisés (2019). “Gabriela Bravo enfada les entitats valencianes per la llengua pròpia” [Gabriela Bravo angers the Valencian entities with their own language], El Temps, https://www.eltemps.cat/article/7577/gabriela-bravo-enfada-les-entitats-valencianes-per-la-llengua-propia
- Plataforma per la Llengua (2018a). Catalan language skills not needed in order to become a Spanish government employee in territories where the language is spoken, https://www.plataforma-llengua.cat/que-fem/en_noticies/32/catalan-language-skills-not-needed-in-order-to-become-a-spanish-government-employee-in-territories-where-the-language-is-spoken
- Plataforma per la Llengua (2018b). La Generalitat Valenciana aprova un protocol pel valencià en la Sanitat Pública després de les denúncies de la Plataforma per la Llengua [The Generalitat Valenciana approves a protocol for Valencian in public health after complaints from Plataforma per la Llengua], https://www.plataforma-llengua.cat/que-fem/noticies/4200/la-generalitat-valenciana-aprova-un-protocol-pel-valencia-en-la-sanitat-publica-despres-de-les-denuncies-de-la-plataforma-per-la-llengua
- Plataforma per la Llengua (2019a). Cap a la igualtat lingüística o cap a la supremacia? [Towards equality or linguistic supremacy?], https://www.plataforma-llengua.cat/que-fem/estudis-i-publicacions/249
- Plataforma per la Llengua (2019b). Reanimar el català. Dades i propostes per a millorar la situació de la llengua en l’àmbit sanitari a Catalunya, https://www.plataforma-llengua.cat/que-fem/estudis-i-publicacions/231/
- Plataforma per la Llengua (2020). The case of serious language discrimination of Catalan-speaking citizens in Spain, Report presented to the Office of the UN High Commissioner for Human Rights for the 3rd cycle of the Universal Periodic Review, http://www.plataforma-llengua.cat/que-fem/en_estudis-i-publicacions/26/the-case-of-serious-language-discrimination-of-catalan-speaking-citizens-in-spain
- Přibáň, Jiří (2015). “Constitutional sovereignty in post-sovereign jurisprudence of the Czech Constitutional Court: From the Lisbon judgments to the Landtová Ultra Vires controversy”, in Michal Bobek (Ed.), Central European judges under the European influence: The transformative power of the EU revisited (p. 323-348), Oxford: Hart Publishing.
- Puig Salellas, Josep M. (1990). “Conceptos básicos de la doble oficialidad” [Basic concepts of double officialdom], Revista de Llengua i Dret = Journal of Language and Law, nº 14, p. 27-53.
- Redacción Médica (2019). Cs, en contra de exigir el valenciano a los médicos: “Es un sinsentido” [C’s, against demanding Valencian of doctors: “It’s nonsense”], https://www.redaccionmedica.com/autonomias/valencia/cs-en-contra-de-exigir-el-valenciano-a-los-medicos-es-un-sinsentido--1284
- Segura Ginard, Lluís (2019). “Al voltant de quaranta anys d’oficialitat i d’usos institucionals de les llengües pròpies de les comunitats autònomes” [About forty years of official status and institutional use of the languages of the Autonomous Communities], Revista de Llengua i Dret = Journal of Language of Law, nº 72, p. 5-20.
- Seoane, Luís F., Xaquin Loredo, Henrique Monteagudo, & Jorge Mira (2019). “Is the coexistence of Catalan and Spanish possible in Catalonia?”, Palgrave Communications, nº 5, p. 1-9, https://doi.org/10.1057/s41599-019-0347-1
- Solé i Durany, Joan R. (2019). “Balanç de la legislació i la jurisprudència de Catalunya 1979-2019” [Balance of legislation and jurisprudence of Catalonia 1979-2019], Revista de Llengua i Dret = Journal of Language and Law, nº 72, p. 168-178.
- Sociedad de Pediatria Balear (Sopeba) (2018). La falta de Pediatras en Baleares, un problema que necesita una solución planificada y urgente [The lack of pediatricians in the Balearic Islands, a problem that requires a planned and urgent solution], https://www.sopeba.org/noticia/la-falta-de-pediatras-en-baleares-un-problema-que-necesita-una-solucion-planificada-y-urgente
- Sorolla Vidal, Natxo (2015). Tries i rols sociolingüístics a la Franja des de la perspectiva de l’anàlisi de les xarxes socials [Linguistic choice and sociolinguistic roles on La Franja from social networks analysis perspective], Doctoral Thesis, University of Barcelona.
- Tasa Fuster, Vicenta, & Anselm Bodoque (2016). Poder i Llengua. Les llengües de l’ensenyament al País Valencià [Power and language. The languages of education in Valencia], Valencia: Fundació Nexe.
- Vila i Moreno, F. Xavier, & Mireia Galindo Solé (2013). “Sobre la història i l’extensió de la norma de convergència lingüística a Catalunya” [On the history and extension of the norm of linguistic convergence in Catalonia], in F. Xavier Vila i Moreno (Ed.), Posar-hi la base: usos i aprenentatges lingüístics en el domini català (p. 31-45), Barcelona: Institut d’Estudis Catalans.
- Xunta de Galicia (2018). As Comunidades Autónomas con linguas propias reúnense en Navarra para coordinar as súas políticas lingüísticas [The autonomous communities with their own languages meet in Navarre to coordinate their language policies], https://www.edu.xunta.gal/portal/node/24653
- Impulso Ciudano v Generalitat de Catalunya, TSJC (Spain), STSJC 772/2015.
- PP v Generalitat de Catalunya, Tribunal Constitucional (Spain), STC 31/2010, published in Boletín Oficial del Estado (Spain), no 172, 16.07.10, p. 1-491.
- Constitución Española (Spain), 1978, c., published in BOE, no 311, 29.12.1978, art 3.1.
- Council of Europe (1992). European Charter for Regional or Minority Languages, European Treaty Series - no 148.
- Llei 17/1985, de 23 de juliol, de la funció pública de l’Administració de la Generalitat, L. Published in DOGC, nº 569, 31.07.1985.
- Llei 1/1998, de 7 de gener, de política lingüística, L. Published in DOGC, nº 2553, 09.01.1998.
- RESOLUCIÓ TSF/446/2019, de 30 de gener, per la qual es disposa la inscripció i la publicació del segon Conveni col·lectiu de treball dels hospitals d’aguts, centres d’atenció primària, centres sociosanitaris i centres de salut mental, concertats amb el Servei Català de la Salut (codi de conveni núm. 79100135012015), DOGC, no 7823, 5.3.2019