Abstracts
Résumé
L’exil a été à maintes reprises lu comme une possible métaphore de la traduction, ou en tout cas comme une expérience structuralement proche de celle de la traduction. Walter Benjamin (1892-1940) et Carles Riba (1893-1959), tout en partant de la lecture de Hölderlin, et sans jamais arriver à se lire l’un l’autre, ont élaboré à la même époque une poétique de la traduction à la fois commune et antagonique. Benjamin, quant à lui, a spéculé sur la possibilité d’une « pure langue » exilée, comme on sait, à l’intérieur des différentes langues empiriques, tandis que Riba a travaillé le catalan noucentista – en tant que poète et traducteur – presque comme cette langue hypothétique supposée par Benjamin. L’objet du présent article est de mesurer la distance existant entre la pure langue (reine Sprache) de Benjamin et la langue vive (llengua viva) de Riba, toujours à partir de l’expérience de l’exil comme possible modèle anthropologique et structural de la traduction.
Mots-clés :
- exil,
- Benjamin,
- Riba,
- Hölderlin,
- pure langue,
- langue vive
Abstract
The exile was several times read like a possible metaphor of translation, or at least like an experience structurally analogous to translation. Walter Benjamin (1892-1940) and Carles Riba (1893-1959), from the reading of Hölderlin, though they never suspected each other’s thoughts, worked both on a poetic of translation at once common and antagonistic. Benjamin speculated on the possibility of a “pure language” in exile and fractured inside the empirical languages, while Riba worked the noucentista Catalan – as poet and translator – almost like this hypothetical language supposed by Benjamin. The purpose of this article is to measure the common distance between the Benjamin’s pure language (reine Sprache) and Riba’s live language (llengua viva), always from the experience of exile as an anthropological and structural model of translation.
Keywords:
- exile,
- Benjamin,
- Riba,
- Hölderlin,
- pure language,
- live language
Appendices
Bibliographie
- Benjamin, Walter (1972) : Die Aufgabe des Übersetzers. In : Rolf Tiedemann, dir. Gesammelte Schriften. Frankfurt am Main : Suhrkamp, 9-21.
- Benjamin, Walter (1977) : Franz Kafka. In : Rolf Tiedemann, dir. Gesammelte Schriften. Frankfurt am Main : Suhrkamp, 409-438.
- Benjamin, Walter (1979) : Correspondance. 1910-1928. (Traduit par Guy Petitdemange) Paris : Aubier.
- Benjamin, Walter (1993) : Briefe. Frankfurt am Main : Suhrkamp.
- Berman, Antoine (1984/2007) : L’épreuve de l’étranger. Paris : Gallimard.
- Berman, Antoine (2008) : L’âge de la traduction. « La tâche du traducteur » de Walter Benjamin, un commentaire. Paris : Presses universitaires de Vincennes.
- Bruguera, Jordi (2001) : Sufixos fòssils del català. In : Jopep Massot i Muntaner, dir. Estudios de llengua i literatura catalanes/XLII.Miscel·lània Giuseppe Tavani. Barcelone : Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 333-372.
- Ferrater, Gabriel (1979) : Sobre literatura. Barcelone : Edicions 62.
- Malé, Jordi (2006) : Carles Riba i la traducció. Barcelone : Punctum & Trilcat.
- Medina, Jaume (1987) : Carles Riba i Friedrich Hölderlin. Barcelone : Publications de l’Abadia de Montserrat.
- Rancière, Jacques (1998) : La parole muette. Essai sur les contradictions de la littérature. Paris : Hachette.
- Riba, Carles (1953) : Uns mots del traductor. In: Homère (viiie s. av. J.-C./1953) : L’Odissea. (Traduit par Carles Riba). Barcelone : Editorial Alpha, 7-15.
- Riba, Carles (1985) : Obres completes. Crítica 1. In : Enric Sullà, dir. Vol. 2. Barcelone : Edicions 62.
- Riba, Carles (1986) : Obres completes. Crítica 2. In : Enric Sullà et Jaume Medina, dir. Vol. 3. Barcelone : Edicions 62.
- Riba, Carles (1987) : Clàssics i modernes. In : Joaquim Molas, dir. Barcelone : Edicions 62.
- Riba, Carles (1988) : Obres completes. Crítica 3. In : Enric Sullà et Jaume Medina, dir. Vol. 4. Barcelone : Edicions 62.
- Riba, Carles (1989) : Cartes de Carles Riba. 1910-1938. In : Carles-Jordi Guardiola, dir. Vol. 1. Barcelone : Institut d’Estudis Catalans.
- Scholem, Gershom (1926/1985) : Une lettre inédite de Gershom Scholem à Franz Rosenzweig. À propos de notre langue. Une confession. (Traduit par Stéphane Mosès). Archives de sciences sociales des religions. 60(1):83-84.
- Scholem, Gershom (1970/2006) : El nombre de Dios y la teoría del lenguaje de la cábala. (Traduit par José Luis Barbero Sampedro) In : Gershom Scholem, dir. Lenguajes y cábala. Madrid : Siruela, 11-100.